Les darreres dades disponibles de població, el padró d’1 de gener
de 2009, eleven fins a 1.095.426 el nombre d’habitants de l’arxipèlag
de les Illes Balears. Aquesta xifra implica un creixement
de 22.582 persones sobre la població padronal de l’1 de gener de
2008. Aquest augment ha estat significativament menor que el
registrat l’any anterior, en què fou superior als 42.000 habitants
(diferència entre la xifra de població padronal del 2008-2007).
Podem afirmar que la profunda crisi econòmica en què es troben
submergides les economies occidentals no ha suposat més que un
fre relatiu als potents fluxos immigratoris exteriors que, no obstant
això, continuen presentant una dinàmica positiva prou clara.
Les elevades taxes d’atur a l’Estat espanyol i a les nostres illes i
una xifra de persones aturades properes a rècords històrics no han
estat factors suficients per aturar el procés immigratori, procedents
de zones en què tanmateix les condicions de vida i les esperances
de futur són clarament pitjors que al nostre país. Podem
parlar, com indicàrem l’any passat, del fet que el creixement ha
experimentat un alentiment en el ritme expansiu, tot i que continua
el cicle demogràfic de creixement, que es perllonga ja durant
més d’un decenni i que es fonamenta en la important incorporació
anual de residents procedents de l’estranger.
L’augment de població del 2009 suposa una variació relativa del
2,1%. La previsió per als propers exercicis s’ha d’encaminar, novament,
cap a la previsió d’una nova baixa dels fluxos migratoris i,
possiblement, per alguns moviments de retorn, ben probables
mentre la sortida de la crisi sigui llarga i mentre el mercat de treball
en el sector de la construcció no mostri signes de recuperació,
cosa, d’altra banda, poc probable a mitjà termini.
Les xifres del padró del 2009 ens mostren un fet estructural
demogràfic molt important i significatiu: per primer cop, la
població de residents nascuts a l’estranger ha superat la població
resident nascuda a altres comunitats autònomes.