En relació amb el PIB de la indústria i de l’energia, s’aprecia que durant el 2009 es manté la seva pèrdua de pes dins el conjunt regional, fet que s’observa durant l’últim decenni, com ho demostra el gairebé punt i mig que separen els valors observats el 2000 i 2009 (el 7% i el 5,7% respectivament). Igualment, els llocs de treball en la indústria també s’han vist reduïts en termes del seu pes relatiu, ja que han passat de representar el 9% l’any 2000 al 7,2% el 2009.
Quant a l’índex de producció industrial (IPI, base 2005), les dades mostren que ens trobam en un escenari de refredament econòmic, com constata el fet que tant a escala autonòmica com a escala estatal aquest indicador presenta creixements negatius des de l’any 2008. Cal observar que aquest és un bon indicador sobre l’evolució conjuntural del sector industrial i recull l’impacte negatiu de la crisi econòmica durant el 2009, amb caigudes superiors al 19%. En canvi, pel que fa a l’evolució de l’IPRI, mostra una evolució creixent per a les Balears i negativa per al conjunt de l’Estat. Així, s’observa una caiguda important del valor d’aquest índex a escala estatal, que passa de 120,4 el juliol del 2008 (valor màxim de la sèrie) a 113,8 el febrer del 2010, amb una caiguda de 6,6 punts. Enfront d’aquesta caiguda significativa de l’IPRI en l’àmbit estatal, ens trobam que a les Illes Balears l’IPRI creix, ja que si el juliol de 2008 l’índex era de 122,8, el febrer del 2010 se situa en 128,6, amb un guany de 5,8 punts.
A l’exercici 2008, els ingressos d’explotació a la indústria balear varen arribar a 5.495 milions d’euros, dels quals el 36% (1.972 milions d’euros) es varen obtenir en l’activitat de subministrament d’energia i electricitat, seguida en importància per alimentació (669 milions d’euros) i productes minerals no metàl·lics diversos (440 milions d’euros).
Es constata que les activitats en què el pes de l’ocupació és rellevant presenten una penalització tant en termes de resultats d’explotació com de productivitat aparent del factor treball. Per contra, les activitats en què el pes de l’ocupació i, per tant, de la despesa de personal no és tan rellevant, presenten millors nivells de productivitat aparent del factor treball i aconsegueixen millors resultats d’explotació.