Memòria 2008 del CES
 
RESUM. 1.4. EL PANORAMA ECONÒMIC DE LES ILLES BALEARS

 

Com a resultat de la crisi econòmica internacional, i segons l’estimació que ha fet la Direcció General d’Economia del Govern de les Illes Balears, el VAB real de l’economia balear ha estat per a l’any 2009 de 18.693,16 milions d’euros, xifra que suposa una caiguda respecte del 2008 del 2,7%. Aquesta caiguda és inferior a l’observada tant en el conjunt de la zona euro com a Espanya, amb creixements negatius del 4% i del 3,7% respectivament.

Per sectors econòmics, el sector primari va caure un –0,4% el 2009, amb una pèrdua d’1,2 punts percentuals respecte de l’any passat, i segueix una tònica de desacceleració econòmica des de l’any 2006. El 2009, el sector de la indústria i l’energia presenta un decreixement del –3,5%, amb una pèrdua percentual de quatre punts amb relació a l’any passat. El sector de la construcció disminueix un –8,6% (la caiguda màxima per a les Balears), amb una caiguda percentual de 7,2 punts percentuals per comparació a l’any passat. Finalment, el sector de serveis també decreix el –2%, la qual cosa representa una caiguda de 3,6 punts respecte de l’any passat, a conseqüència del menor dinamisme de la demanda dels residents i no residents.

Les dades de l’INE mostren que per a l’any 2009 el decreixement de les Illes Balears és el cinquè més alt per comunitats autònomes, fet que suposa per primera vegada una caiguda del PIB a totes les comunitats autònomes. Així, amb un PIB del –3,8%, presenta una caiguda superior en 0,2 punts percentuals a la mitjana espanyola. També es pot indicar que el creixement del període 2000-2009 ha estat de l’1,7%. Així, les Illes Balears presenten en l’àmbit regional la menor taxa real de creixement anual acumulatiu del període, per la qual cosa, des de l’any 2008, i segons les dades de FUNCAS, les Balears presenten una renda per càpita inferior a la mitjana de l’Estat.

Des del punt de vista de l’estructura de la demanda final, les Balears presenta el percentatge regional més baix de consum públic i, també, el quart més baix, conjuntament amb Catalunya, la Comunitat Valenciana i Navarra, en percentatge d’assalariats que treballen a les administracions públiques.36 i 37 Des del punt de vista de la comptabilitat regional, el conjunt de les administracions públiques a les Balears (Estat, CA, consells i ajuntaments) registren, gràcies al superàvit fiscal de l’Estat a les Balears, una capacitat de finançament equivalent al 13,5% del PIB, la més alta de l’Estat.

 

Tornar