L’any 2009 l’economia espanyola va registrar un decreixement
mitjà del seu producte interior brut del 3,6%, quatre punts i mig
per sota de la taxa mitjana de creixement de l’exercici anterior.
D’altra banda, les taxes trimestrals de creixement del PIB reflecteixen
que la major contracció del PIB es va localitzar en el primer
semestre del 2009, i a partir d’aquest moment es va produir una
moderació dels ritmes de caiguda. Aquest fet s’explica fonamentalment
per l’efecte sobre la demanda dels plans d’estímul econòmic
posats en marxa a final del 2008, així com per la incipient
recuperació de l’economia internacional. La inversió en béns d’equip
va sofrir un descens del 23,1%.
Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors d’activitat varen
registrar caigudes, especialment intenses en el cas de la indústria
(–14,7%), reflex de la contracció de la demanada interna i
externa, així com de les restriccions creditícies. La segueixen el
sector energètic (–8,2%), la construcció (–6,3%), que continua
amb l’intens procés d’ajustament iniciat a final del 2007, i el sector
primari (–2,4%). El sector de serveis va ser l’activitat que
menys va caure (–1%). No obstant això, la crisi ha estat especialment
severa amb els serveis de mercat (–2%).
L’evolució del mercat de treball el 2009 es va caracteritzar per una
forta destrucció de llocs de treball i un intens augment de l’atur, de
manera que es perderen més d’1,2 milions de llocs de treball.
L’evolució de la inflació, com ja s’havia anticipat en els primers
mesos del 2009, va mantenir la tendència a la baixa iniciada l’any
anterior i va registrar per primera vegada taxes negatives que es
varen mantenir durant pràcticament tot l’any, des de març fins a
octubre. Aquest comportament de la inflació va situar la taxa
interanual mitjana de l’IPC en un mínim històric del –0,3%. Des de
llavors, l’IPC va començar a registrar creixements continuats que
dirigiren la taxa de variació interanual a valors positius al novembre
i acabaren situant la inflació el desembre en el 0,8%.
La situació actual de crisi econòmica i la necessitat d’avançar en
el canvi de model productiu basat en la competitivitat i el coneixement
exigeixen alts nivells de formació i qualificació de la
major part de la població. Per tant, disposar d’una educació i una
formació de qualitat és imprescindible per impulsar el creixement
econòmic, l’ocupació i la cohesió social.