El panorama internacional de l’any 2009 es veu condicionat especialment pels efectes de la crisi econòmica internacional, que per la seva gravetat ja es coneix amb el nom de la Gran Recessió, i que ha provocat l’esfondrament de la demanda mundial a remolc de la crisi de la construcció i les hipoteques d’alt risc als Estats Units, la qual cosa ha tingut efectes extraordinàriament negatius en el sistema financer internacional. La situació de crisi s’il·lustra per una contracció de la taxa del PIB mundial del –2,3% (la primera des del crack del 29), fet que ha generat la caiguda de les exportacions de mercaderies mundials més important des de 1965 en un –12,2%. A l’informe de primavera de l’FMI es projecta un creixement mundial per al 2010 i 2011 del 4,25%, amb un creixement menor de les economies avançades del 2,25%, i un major creixement de les economies emergents i en desenvolupament del 6,25%. A curt termini, una de les principals preocupacions dels principals organismes internacionals (FMI, OCDE, CE) se centra en els riscs derivats de l’augment del deute públic en les economies avançades, especialment en els països perifèrics de la zona euro. Per l’OIT, l’impacte de la crisi econòmica en els països del G20 ha suposat la pèrdua de més d’11 milions d’ocupacions, prop de 17 milions en l’àrea de l’OCDE, dels quals, 7,9 milions s’han perdut als Estats Units i 2,4 milions a Espanya, amb un augment generalitzat de les taxes d’atur. Aquesta perspectiva de l’atur posa en relleu la gravetat de la crisi econòmica internacional. Com a conclusió, l’informe de l’OIT assenyala que l’anul·lació de les mesures d’estímul llançades el 2009 no hauria de produir-se de manera prematura, si bé reconeix la necessitat d’arribar a una consolidació d’àmbit fiscal, ja que en molts de països el creixement continua essent fràgil i la demanda del sector privat feble, i les mesures que donen suport a l’ocupació i la protecció social haurien de mantenir-se fins que el creixement de l’ocupació arribi a un impuls més gran.
Els efectes negatius de la crisi econòmica sobre el comerç mundial han estat globals i afecten tant els països desenvolupats com els països en vies de desenvolupament i les grans economies asiàtiques, les quals, tot i que en menor mesura, també han sofert aquesta recessió: en el cas de la Xina, amb una caiguda del –10,5%, i l’Índia, amb un descens del –6,2%.
Els Estats Units s’han convertit en el país del món que rep més finançament de l’exterior, ja que acapara el 41,7% del total dels fluxos d’importació de capitals mundials. El primer país del món que aporta fluxos de finançament per a la resta del món és la Xina, amb un 23,4% del total mundial, bona part dels quals es canalitzen cap als Estats Units.