Entre 1996 i 2006 els preus augmentaren un 264,5%, molt més que la mitjana espanyola (180,8%), i es varen accelerar de manera especialment intensa entre 1998 i 2001. Això no obstant, a partir de 2002, els preus de les Balears han crescut a menys velocitat que dita mitjana. Segons les dades del Ministeri de l’Habitatge (amb una nova base el 2005), l’habitatge lliure ha arribat a les Balears, en el quart trimestre del 2007, a un preu mitjà de 2.421,3 euros per metre quadrat, de manera que és un 16,1% més elevat que la mitjana espanyola, que s’ha situat a 2.085,5 euros. A les Illes Balears, la pujada anual de preus, en base a preus trimestrals, s’ha moderat de forma apreciable, ja que ha crescut un 7,6%, davant l’11,5 % de l’any anterior, en què s’havia reduït lleugerament. El ritme de creixement dels preus mitjans espanyols ha continuat desaccelerant-se, fins i tot de manera més intensa el 2007, passant del 10,4% al 5,8%, i reflecteix la contracció de la demanda residencial, sobretot en el segon semestre, que cau intensament.
Segons l’indicador d’accessibilitat a l’habitatge que ha elaborat el Servei d’Estudis Econòmics del BBVA, entre setembre de 2006 i el mateix mes del 2007, l’indicador d’esforç ha passat del 24% al 27%, amb dades referides al conjunt estatal. Encara que no disposam de dades disgregades per comunitats autònomes des del 2004, podem assenyalar que l’indicador de les Balears s’hauria situat entorn del 20% per sobre de l’estatal. Això suposa que el procés de deteriorament de l’índex d’accessibilitat ha conduït a una situació en què en algunes comunitats, entre les quals hi ha les Illes Balears, l’esforç financer de les famílies s’ha situat en el límit de la seva capacitat de compra. Tractant-se d’indicadors mitjans, significa que per a un creixent segment de la població resident a les Balears la possibilitat d’accedir a un habitatge lliure de preu mitjà ha continuat allunyant-se cada vegada més, especialment per a les famílies que disposen d’un sol sou o que es troben en certes situacions de fragilitat.
A més, a curt termini, encara que l’augment dels preus de l’habitatge s’estan moderant amb rapidesa, el deteriorament de l’accessibilitat a l’habitatge s’accentuarà com a conseqüència de la trajectòria alcista dels tipus d’interès hipotecaris i la tendència a l’esgotament a l’ampliació de terminis dels préstecs, tot això en el nou marc d’enduriment monetari, juntament amb un nou escenari econòmic de baix creixement de la renda i l’ocupació.
Finalment, cal destacar que en la darrera dècada 1995-2005 el pes dels habitatges protegits iniciats a les Balears han passat de representar el 18% el 1995 a representar només el 3% el 2005, amb una caiguda de 15 punts percentuals.