L’any 2007, el pressupost del Govern de les Illes Balears destinat a cultura ha augmentat en xifres absolutes, a l’igual que els pressuposts dels consells insulars de Mallorca, Eivissa i Formentera.
Pel que fa a les arts plàstiques, hem diferenciat entre les programacions de caire públic i privat: en alguns museus ha disminuït el nombre de visitants respecte de l’any anterior, i en el cas d’algunes entitats privades també hi ha hagut una lleugera disminució. En l’àmbit musical, es mantenen tots els festivals de música que s’han fet al llarg d’aquests anys. Això pot ser un indici que tenen una bona acceptació i que progressen. La majoria de discogràfiques han superat el seu nombre de discs compactes editats. La Fira del Disc ha arribat a la vuitena edició, amb tot un seguit de concerts i exposicions. Cal destacar també la posada en funcionament del Teatre Principal de Palma, després de molts d’anys de reforma. La creació literària ha disminuït respecte de l’any anterior, cosa que fa que les Illes tinguin poc pes representatiu dins l’àmbit estatal. D’altra banda, les dades corresponents als dipòsits legals dels consells insulars només han augmentat a l’illa de Mallorca. En el cas del teatre, es pot dir que de mitjana s’ha mantingut el nombre de funcions i d’espectadors. Cal destacar també la importància de la projecció exterior de les mostres de teatre de les companyies de les Illes. En el món del cinema hi continua havent una tendència clara cap al cinema comercial, encara que el percentatge d’espectadors ha disminuït una mica. Destaquen les programacions de cinema promocionades per la Fundació Sa Nostra. Pel que fa al consum dels mitjans de comunicació, continua l’hegemonia de la televisió (amb 232 minuts de mitjana diària, 24 minuts més que l’any passat), encara que cal destacar els diaris Última hora i Diario de Mallorca, que són els més llegits. Les ràdios més escoltades continuen essent Mallorca FM C40 i Mallorca FM SER.
Quant al patrimoni, cal destacar l’esforç dels consells insulars, i d’entitats com ARCA (Associació per la Revitalització dels Centres Antics) i l’Institut d’Estudis Eivissencs, per millorar els béns patrimonials.
Referent a la llengua, les Illes Balears són el quart territori pel que fa a les dues habilitats orals (comprensió i expressió) i el tercer amb relació a les habilitats escrites (llegir i escriure) de tota l’àrea lingüística catalana. La població que usa habitualment el català és d’un 45% i la que usa habitualment el castellà és d’un 46,1%. L’increment del castellà ha estat condicionat per l’augment de l’arribada de persones al·lòctones. Principalment, són les àrees de la badia de Palma i Eivissa i Formentera on es parla més castellà, fet que contràriament no passa a Menorca.