La població de les Illes continua augmentant a causa dels fluxos
immigratoris dels quals es receptora la comunitat autònoma des
de fa pràcticament un decenni, sobretot a partir de l'any 2000. Les
dades publicades fins ara no permeten analitzar les conseqüències
que pot tenir la situació econòmica actual en el comportament
del component demogràfic migratori.
El 2007, la població augmentà quasi en 30.000 persones, amb una
variació relativa de 2,9% respecte del 2006, la més alta de totes
les comunitats autònomes. La distribució de la població es continua
mantenint entre les autonomies amb un percentatge més alt
de població nascuda fora: dos de cada deu dels seus residents han
nascut en una altra comunitat autònoma i altres dos han nascut
a l'estranger. La diferència entre els col·lectius segons el seu lloc
de naixement és un reflex de com s'estan produint els fluxos
immigratoris: la població nascuda a les Balears augmenta en part
gràcies a l'aportació a la natalitat de la seva població autòctona
més les segones generacions dels immigrants; la nascuda en una
altra comunitat autònoma evoluciona cap a un envelliment, ja
que l'entrada de població no és suficient per reemplaçar-la, i la
nascuda a l'estranger es caracteritza per ser un col·lectiu heterogeni
en edat de treballar.
En la natalitat i la fecunditat, l'aportació de les mares estrangeres
continua tenint una forta incidència (27,9% dels nascuts vius).
De fet, les dones estrangeres o les nascudes a l'estranger en edat
fecunda constitueixen el 60% d'aquests col·lectius. També la
població estrangera té una important contribució en la nupcialitat,
ja que en el 30% dels enllaços almenys un dels contraents és
estranger. La importància d'aquest col·lectiu en aquests fenòmens
demogràfics hauria d'observar-se amb detall per saber si és a
causa de pautes o models diferents als propis o bé es deu a altres
interessos o a una combinació d'ambdós.
Tant la taxa de creixement vegetatiu (4,4‰) com la migratòria
(30‰) supera la mitjana nacional (2,5‰i 15‰), de manera que
l'evolució de la població balear es caracteritza pel seu fort dinamisme,
i es col·loca en els dos casos entre les comunitats autònomes
amb taxes més altes.