PRESENTACIÓ

Des que la tardor de 2002 es va presentar la primera Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears, any rera any, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears resta fidel al seu compromís de presentar la realitat econòmica, laboral i social de les nostres Illes. Enguany us presentam la corresponent a 2007.

I també, com cada any, hem de deixar ben palès, des de l’agraïment, que aquesta Memòria és fruit de l’esforç i dels coneixements dels integrants dels tres grups que conformen el CES: representants del món empresarial, de les associacions sindicals i d’institucions de la societat civil organitzada; a més del conjunt de més d’un centenar de col·laboradors.

Aquesta Memòria vol ser un fotograma més d’aquesta pel·lícula que es va bastint, juntament amb les sis Memòries precedents, que té com a protagonista destacada la mateixa societat transitant pels carreranys de l’economia i altres factors determinants del benestar social.

És cert que en presentar aquesta Memòria, avui, pot semblar que visualitzam una foto feta amb un objectiu desenfocat, però no; de fet la nostra Memòria detecta, amb dades de l’any 2007, un canvi de cicle econòmic, que avui ja es reconeix com l’ull d’un cicle de forta desacceleració econòmica, els efectes del qual avui en som tots plenament conscients. Sense cap mena de dubtes, aquesta Memòria representa, avui per avui, la informació, retrospectiva, és cert, però més exhaustiva sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. O el que és el mateix, mesurar en xifres quin fou l’estat de l’economia, quin tipus de treball tenien i de quina qualitat de vida gaudien els nostres conciutadans. La Memòria del CES 2007 presenta una sèrie de novetats respecte de les Memòries dels anys anteriors, que crec interessant sintetitzar.

Així, pel que fa al capítol 1: s’ha dut a terme una anàlisi detallada de la crisi econòmica internacional que està afectant el sistema financer internacional i que és la causa principal de la forta desacceleració econòmica del creixement de l’economia mundial. L’apartat de turisme introdueix una major desagregació pel que fa a les estades, les quals ens permeten estudiar el desglossament per temporades, nacionalitats, tipus d’allotjament i per illes. Així, l’anàlisi del turisme enguany és molt més complert que en edicions anteriors, per la qual cosa s’ha inclòs un nou apartat 8.9 on es presenta el “diagrama-esquemaresum” de totes aquestes variables que determinen el comportament de la despesa turística per temporades i per nacionalitats. Finalment, s’ha inclòs també un apartat sobre l’Agenda per un turisme sostenible i competitiu on es recullen les principals conclusions de la Declaració sobre turisme sostenible de l’Assemblea Anual de la Comissió de les Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa, que va en la línia del Dictamen 5/2007 del CES sobre els indicadors de sostenibilitat per la gestió integrada de les zones costaneres (GIZC). I es continua en la tasca d’actualitzar el valor de l’Índex de posició competitiva turística de Balears, que són dades que només es poden trobar a les Memòries del CES.

L’anàlisi dels pressupostos públics de la CAIB, consells insulars i ajuntaments de les Illes Balears inclou per primera vegada l’anàlisi sobre la càrrega fiscal per comunitats autònomes, per illes i per municipis, on es comprova que es dóna conjuntament una situació de dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, juntament amb una major pressió fiscal amb relació al PIB per càpita, que és la més alta de l’Estat.

Finalment, l’apartat de la societat del coneixement i de la informació inclou una col·laboració especial sobre la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i sobre laLlei de mesures d’impuls de la societat de la informació, que estableixen un nou marc
jurídic que ha de facilitar la promoció i l’impuls de la nova societat del coneixement i de la informació a casa nostra i, molt especialment, fan referència als compromisos que l’Administració Pública ha de satisfer per facilitar-ho.

Pel que fa el capítol 2: s’han actualitzat els índexs del CES sobre la qualitat del treball, que mostren la bona situació relativa de Balears respecte a la resta de comunitats autònomes. Cal dir que aquesta actualització dels índexs s’ha fet a partir d’un nou estudi que el CES ha fet sobre els índexs de la qualitat del treball per comunitat autònoma i que properament serà presentat. Aquest estudi amplia el nombre d’indicadors i el nombre de dimensions a partir dels quals es calculen els índexs i, per tant, les dades que presentem enguany s’ajusten molt millor a la realitat del mercat de treball de les Illes Balears.

L’apartat de la Seguretat Social inclou informació fins ara no existent pel que fa a les pensions per intervals d’edat, per gènere i per tipus de prestació.

Pel que fa el capítol 3: s’han ampliat i millorat els indicadors sobre els nivells de benestar a partir de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de l’INE, a partir de la qual s’ha pogut aportar informació sobre les desigualtats entre les llars balears en termes de les condicions d’habitatge, de l’estat de salut i del nivell educatiu dels seus membres. Igualment, en l’anàlisi general de la taxa de llars en risc de pobresa s’afegeix, de manera complementària, un indicador específic de pobresa infantil.

També s’ha fet un esforç per ampliar la informació de l’apartat de salut. Per això, s’ha constituït un grup de treball de salut que, entre les millores d’aquest apartat, presenta un millor desglossament de dades entre la sanitat pública i privada a les Illes Balears, així com les col·laboracions especials que s’inclouen sobre la situació del sector privat en l’atenció especialitzada i l’anàlisi de la situació dels serveis de salut a Menorca.

A l’apartat dedicat als serveis socials, s’ha fet un estudi monogràfic per valorar els primers resultats sobre l’aplicació de la Llei de dependència, on es pot destacar que el CES ha jugat un rol impulsor per fer front a les dificultats que representa la preparació d’un sistema d’informació que permeti comprendre, valorar i planificar l’actuació sobre les situacions de dependència.

També cal destacar un nou apartat 10 dedicat als indicadors de gènere de la dona. És aquesta una més de les informacions que el lector només podrà trobar compendiada a aquesta Memòria.

No voldria acabar aquest breu comentari sobre les novetats de la Memòria del CES 2007 sense fer esment a una reflexió més global i comprensiva sobre la difícil situació econòmica que travessa avui en dia l’economia espanyola i balear. De fet, la nostra Memòria ja detecta amb dades de l’any 2007 un canvi de cicle econòmic, que es pot visualitzar perfectament si el lector dóna un cop d’ull a l’indicador global d’activitat del sector de la construcció, amb una caiguda negativa del 3,7% respecte al 2006, i a la caiguda de la despesa turística d’un 6,6%, amb una pèrdua de 736,3 milions d’euros respecte a l’any anterior.

Per acarar aquesta nova situació de crisi es fa necessari defensar i promoure un nou model productiu més centrat en la millora del nostre capital humà. En aquest sentit, vull fer esment que el CES ja està en fase d’acabament de l’estudi sobre el sistema educatiu de les Illes Balears, el qual es recolza en la major enquesta que s’ha fet mai a Balears sobre els professionals, familiars i alumnes del nostre sistema educatiu i que estic segur ens haurà de donar llum per fer propostes innovadores que permetin millorar els seus resultats.

Un dels temes pendents que el CES té plantejats és reflexionar sobre la millora del nostre estat de benestar, tema candent en la situació difícil que avui ens toca afrontar. En aquest sentit també els hi vull anunciar que, de cara a l’exercici 2009, el CES té pensat poder realitzar, amb coordinació amb la Conselleria de Salut i Consum, un estudi molt ambiciós sobre l’estat del nostre sistema de salut. No cal dir que disposar d’un eficient i equitatiu
sistema de salut és un factor determinant per a la millora dels nostres indicadors sobre desenvolupament humà, en la mateixa línia dels que elaboren les Nacions Unides.

I, finalment, recordar que un altre dels pilars bàsics del benestar de les nostres societats és l’habitatge, tema al què el CES ha dedicat un esforç considerable amb la publicació enguany de l’estudi sobre el sector de la construcció a les Illes Balears, el qual s’ha reconegut com un dels estudis més complerts i rigorosos que s’ha fet a Balears sobre aquesta activitat principal de la nostra economia i que determina l’aprovisionament d’un dels béns de primera necessitat per a la nostra població com és l’habitatge.

Per acabar, i encara que pugui semblar reiteratiu, vull posar en valor el consens que reflecteix cadascun dels comentaris continguts en aquesta Memòria, fruit del debat i la reflexió de tots els que hi han col·laborat. Aquest consens és un dels valors més preuats d’aquest CES, així com també d’aquesta Memòria. Un consens que es produeix entre els representats de la vida econòmica i social, els mateixos actors que han de projectar la pràctica del diàleg social en uns moments fins i tot menys plaents que els viscuts al llarg de 2007.

Per tot això, des del compliment d’un dels mandats estatutaris que fonamenten la nostra actuació com a institució al servei dels ciutadans de les Illes Balears, posam al vostre abast aquesta Memòria del CES 2007 amb l’ànim d’haver contribuït a fer un diagnòstic que pugui ser útil per poder encertar en les prospectives de futur, si més no, en les més immediates.

Llorenç Huguet Rotger
President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears

Tornar